Comencem pel començament: un dia els de l'AMPA de l'escola de La Granja van venir a proposar-me si volia fer unes classes d'informàtica com a activitat extraescolar. Jo no ho tenia gaire clar, però finalment vaig acceptar. Encara no deu fer ni quatre mesos que vam començar les classes però ja no puc recordar com va ser el primer dia. Segur que tots devíem estar una mica nerviosos i encuriosits per com aniria el que començava.
Jo no coneixia a cap dels meus alumnes. Bé, els coneixia de vista, del poble, però mai havia parlat amb ells. Poc a poc, però, ens hem anat coneixent. Aquests són els meus animalets:
El Xavier és una mica despistat, sempre al seu món. Sempre es queixa de què a l'escola li manen molts deures, però jo crec que el que passa és que li agrada més dedicar el seu temps a fer altres coses, com jugar a futbol o anar en bici. Al Nil també.
El Nil s'aixeca cada dia a les 6 del matí per poder pentinar-se i arribar a l'escola a temps. O això o porta perruca. Li posa molta il.lusió a tot el que fa i sempre està de bon humor i això és d'agrair. En això s'assembla a l'Ariadna.
Bé, l'Ariadna no sempre està de bon humor. De fet de vegades es desespera i diu paraulotes. L'Ariadna viu al seu món. Ella diu que vol ser advocada quan sigui gran, però jo crec que també ho faria molt bé com a periodista de successos o escriptora de llibres de por o d'assassinats. A l'Ariadna el que més li agrada al món és parlar. En això s'assembla a la Najlae.
La Najlae no estarà mai grassa perquè és un pur nervi, i les forces que no perd movent-se les perd a través de la llengua parlant i parlant sense parar. Ella ho sap tot abans que ningú. És molt bromista i li agrada molt fer rabiar a la Marina.
La Marina és la més petita del grup, però també és la més aplicada i la que més s'esforça per fer les coses bé. I la veritat és que sempre hi posa moltes ganes i ho fa tot molt bé. Com l'Alba.
L'Alba és la més tímida de tots, però també la que primer entén com es fan les coses. És molt aplicada i té molta paciència, perquè soporta la xarrameca de la Najlae cada dia sense queixar-se. En el fons a ella li agrada que la maregin parlant, perquè als que parlem poc ens agrada la gent que parla molt. Com a la Joanna.
La Joanna també és una mica tímida. I una mica despistada també. De vegades sembla que tingui por a fer les coses i llavors mira com ho fan els altres. Però no hauria de tenir por de fer-ho malament, perquè ella sap fer les coses tan bé com els altres.
Són tots una mica petardos però la veritat és que m'agraden molt els meus alumnes. M'ho passo molt bé amb ells.
